Jo ja no em fio.

Jo ja no em fio.

 

Normalment venien  a Espanya, paradís encara d'ètica mèdica, els majors dels països del nord fred d'Europa, holandesos, suecs, austríacs, alemanys, suïssos... aquesta tercera edat d'or no només venia a gaudir plàcidament de les seves rendes de jubilació en la nostra càlida costa mediterrània... també venia per a ser atesos amb dignitat, sense por al suïcidi involuntari. I és que, a la menor, apareixia un "àngel de la mort" que els alleujava els sofriments quan tenien el lamentable error de queixar-se massa una nit... i és que el malestar d'una persona que no dorm genera bastant mal iogurt... amb efectes impredictibles. També estava el tema de l’herència... si poguéssim convèncer a l’avi que ja ha viscut massa... és que dura més que les piles duracel o que la reina mare... i així, quan ens toqui gaudir de l’herència... ens anem a topar amb més de cinquanta anys... i ja no és edat de viure la tabola.

 

Si fem cas a l’associació pro eutanàsia, aquí,  ens anem a trobar amb aquest panorama... i Aixa les coses, qui anirà al metge quan sofreixi les raonables xacres de l’edat... I, no ho oblidis, tots serem majors i voldrem garanties de vida, que no de mort. És Aixa que jo ja no em fiu.

 

Antonio Pérez